Per aquells dies, el Gnom Sense Cognom treballava en el ram de l’afavoriment d’amors i sovint entrava en complexes reflexions sobre la seua feina.
   A casa del vinater, mentre bevien most, comentava preocupat:
   —Un home gros, desagradable i amb menys cervell que un mosquit, em demana la lluna i jo, si puc, li done la lluna. Ara, em demana enamorar una jove tendra, gentil, sensible, intel·ligent i jo… Puc aconseguir-li-la, però…

«No és tan senzill concedir amors» (Amors impossibles, València: Tres i Quatre, 1985), pàg. 79