abellir v

Definició

1  Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació.

Li abelleix tot el que veu.

2  Tornar-se benevolent envers alguna cosa, endolcir-se.

S’abellí fàcilment a fer-ho.

Usos

  • Si vas en solitària nau per mars
    ignots, seguint corrents, buscant un port
    sempre llunyà, pel fat de les ventades,
    no deixis el timó i sentiràs
    com t’abelleix la tarda,
    en la quietud daurada del ponent.

    Quima Jaume, «Daurat ponent», dins El temps passa a Cadaqués (Barcelona: Columna, 1986)

Tema de la setmana

En record de Quima Jaume (1934-1993)