retrunyir v

Definició

Un soroll fort, ressonar a la manera d’un tro.

La seva veu poderosa retrunyí per les naus del temple.

Etimologia

Del llatí retinnire, ‘ressonar, retrunyir’, derivat de tinnire, ‘ressonar, cascavellejar’, amb influx de tronar.

Usos

  • Et crido encara pels penya-segats
    i obtinc un eco que retruny glaçat,
    entre muntanyes, prop del bosc nevat,
    d’un erm desembre en què vas marxar.
    Era lent el camí de retorn cap a casa
    i feixuc el silenci enmig de parets blanques.

    «Sols un eco» (El temps passa a Cadaqués, Barcelona: Columna, 1986)

Tema de la setmana

en record de Quima Jaume (1934-1993)