El feudalisme, a l’Empordà, país poblat per persones que senten l’avidesa de la propietat amb un interès considerable, ens ha acostumat a pagar. Fa tants segles que paguem que ens hi hem acostumat. Paguem, benentès i gairebé sempre, convençuts que la contrapartida no es produirà, però portem el pagar a la massa de la sang i quan arriba el moment de pagar —per exemple, la contribució— ningú no està content fins que ha pagat. Més enllà d’aquest estat d’esperit, tota la resta està molt impregnada d’individualisme i la gent és molt difícil, complexa i inaferrable. Per això diuen que l’Empordà és tan ingovernable.

«Reflexions sobre l’Empordà» (El meu país, Barcelona: Destino, 1968), pàg. 101