evitern -a adj

Definició

Que ha tingut principi, però no tindrà fi.

Alguns corrents polítics postulen que la unitat d’Espanya és eviterna.

Etimologia

Del llatí aeviternus, mateix significat, derivat d’aevum, ‘durada, vida durable’.

Usos

  • Des que el castell [de Figueres] fou construït, hom visqué amb la convicció que la seva força, si no era eviterna, era almenys considerabilíssima. Però en un moment determinat començà el que a l’Empordà anomenem la Guerra Gran, o sigui la Revolució francesa.

    «Reflexions sobre l’Empordà» (El meu país, Barcelona: Destino, 1968), pàg. 170

Tema de la setmana

Josep Pla i l’Empordà