—Tu i jo, Escanyapits, ens quedarem a guardar els fatos mentre els contrabandistes els porten en corrua a l’amagatall.
Pere Coromines, De plaer no n’hi ha mai prou (Barcelona, 1927)
Rosa Figuera Venturós, de Tremp, ens escriu:
El mot fato a les terres de Lleida es fa servir també per dir ‘tonto’ a algú. Per exemple:
–Aquest home és fato.
–Que estàs fato? (que estàs atontat? o encantat?)
I Joan Baraldés i Santamaria, de Sant Fruitós de Bages, ens envia aquest altre missatge:
A casa, del fato en dèiem al menjar que el pagès s’enduia al camp o a la vinya per menjar a l’hora de dinar. Anar al fato era quan el pagès s’aturava de treballar i anava a menjar a la barraca o a sota el cirerer. Portar el fato, era portar el menjar pel pagès que treballava a la vinya.
Comentaris recents
eccehomo
Justament d'aquesta confusió en parla Vicenç Pag...
eccehomo
He sentit a gent gran utilitzar el terme "axioma" ...
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...