pòndol m

Definició

Govern, trast, d’una casa, d’una hisenda, etc.

L’àvia portava el pòndol de la botiga.

Etimologia

Del llatí pondus, ‘pes’, català antic i dialectal pondo, amb -l afegida com en altres mots d’estructura semblant (com ara catúfol).

Usos

  • Els meus dies transcorrien en la pau: després de les curtes estones dedicades al pòndol de la casa, fàcil amb aquelles comoditats, passava les hores ajaguda al sofà, davant l’escalfapanxes, llegint, pensant, o m’asseia a escriure.

    Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 218

Tema de la setmana

Anna Murià (1904-2002)