—És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora.
   —Apa, bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta—. Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables.
   I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-se’n avenir. No li havia passat mai.

Pere Calders, «L’hora en punt», dins De teves a meves (Barcelona: Laia, 1984)