Quan vaig arribar a ca el canonge, ja hi vaig trobar el professor alemany [Bernhard Schädel]. Era un home d’una quarantena d’anys, alt, carallarg, correcte i cerimoniós de tracte, elegant i ben vestit. Patia una malaltia crònica, contreta, segons em digué, a conseqüència de la mala alimentació del temps de la guerra europea.

Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 125

I un cop de bell nou a la platea, s’adonà que els mateixos que uns moments abans marejaven l’autor amb llur entusiasme i entusiàstiques falagueries, ara, en les converses de tu a tu, substituïen els ditirambes per mofes enginyoses i els transports admiratius per somriures de compassió. La veritable comèdia, la iniqua comèdia, havia estat representada a teló caigut contra aquell humil poeta, alt, una mica corb, carallarg i barbatrist, a qui el pinzell genial del Greco no hauria pas sabut què retocar per encabir-lo en el fúnebre seguici del comte d’Orgaz.

Prudenci Bertrana, L’impenitent (1948)