El verb halar (‘menjar’) és d’origen caló (‘gitano’). Es pronuncia amb la hac aspirada, un cas excepcional que també trobem en les interjeccions ehem i hahahà. Per això s’escriu amb h. A l’inici del segle XX va passar de l’argot marginal a la parla barcelonina. Halar i halància són variants fonètiques de hamar (també amb h aspirada) i hamància (‘aliment, menjar, gana’). La Jamància (escrit en català a la manera castellana) és el nom d’una revolta de 1843 contra Espartero i Prim protagonitzada pels jamancis, insurrectes barcelonins de les classes populars.

A paraules em convides (Barcelona: Columna, 2005), pàg. 164