Una nit d’estiu de fa uns deu anys el conviden a una festa a un casal de foravila d’uns amics seus. La filla dels seus amics fa trenta-cins anys. Li presenten molta gent. Li crida molt l’atenció una senyora guapíssima de mitja edat que li han presentat com una estrangera estudiosa del català. Ballen plegats i ell se sent totalment fascinat per aquella dona com no ho havia estat mai de la vida. I comencen a sortir plegats. I ell s’enamora com un boig. I ella també. I en una de les llarguíssimes converses surt tota la història de l’al·lota.
   —Era la seva filla.
   —Exacte: sembla una història de tragèdia grega.
   —Mallorca és una illa quasi grega, deia Llorenç Villalonga en algun dels seus escrits, i jo et puc assegurar que dins la salobror d’aquesta illa coven, moren i es fossilitzen una mala fi d’històries crues crues.

Biel Mesquida, Doi (Barcelona: Empúries, 1990)