A principis de març, Pla va ser víctima d’un malentès que segurament va contribuir a fer-lo més sensible als obstacles que presentava la vida. L’assassinat de Dato, el 8 de març [de 1921], en mans de tres anarquistes catalans va portar la policia a detenir tots aquells que eren catalans o tenien accent català. Pla va ser retingut unes hores a la Direcció General de Seguretat. Les tres cròniques que va escriure aleshores reflecteixen la situació angoixosa per la qual estava passant, tot i que no feia cap referència a la detenció. Pla es penedia d’haver-se trobat a Madrid durant aquells dies i aprofitava l’incident per fer una reflexió sobre la condició animal de l’home. Davant els esdeveniments i la irracionalitat humana, prenia la posició de l’ase de Buridan: es declarava feble, innocent, ingenu, apartat de xafarderies i sorolls. Aquesta tendència per apartar-se dels desficis dels homes anava prenent cos en una mena d’independència existencial que s’havia anat formant durant aquells anys.

Cristina Badosa, Josep Pla: biografia del solitari (Barcelona: Edicions 62, 1996), pàg. 49