Definició
De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet.
Només vol que li facin carícies: és un gat molt manyac.
(per ext.) Procurà d’apaivagar-lo amb paraules manyagues.
Etimologia
D’origen incert, potser d’un baix llatí maniacus, ‘maniàtic’, que d’aquest sentit, aplicat a canalla capritxosa i aviciada, prengué aquest sentit i el de ‘festós, mansoi’.
Usos
Fins després d’ingressar al Seminari no vaig arribar a saber les causes de la separació dels meus protectors, que llavors semblava definitiva. Els senyors havien recollit una neboda segona, òrfena, que educaven a un col·legi de Montpeller. Es deia Xima i devia tenir deu o dotze anys més que jo. Constituïa una bellesa perfecta. Era, com deia el senyor, llesta i manyaga com una moixa i posseïa també la manca d’escrúpols i de sentit moral que La Fontaine atribueix als felins. Corria l’any 1859.
Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (1961)Ara el gat ja té quasi un any, i tot i que és més petit del que li correspondria pel temps que té, com els passa a les criatures prematures, és un animal rodonet, pelut i gris, manyac, que ve sempre que el crides, ronca molt fort i té uns ulls grocs molt vius. La Valèria l’agafa i li acaricia el coll. Estigues quiet, li demana.
Maria Mercè Roca, Bones intencions (Barcelona: Columna, 2011), pàg. 157
Tema de la setmana
Mots que amb el temps han pres un sentit diferent del que tenien originalment.