esguard m

Definició

Mirada.

Fanny va fixar l’esguard sobre Alexander, com preguntant-li què havien de fer

Etimologia

D’esguardar, ‘mirar’, de guardar, del germànic wardon, ‘cercar amb els ulls; esperar (algú o alguna cosa)’, derivat de warda, ‘acte de cercar amb els ulls; guàrdia, guarda; talaia’, i aquest, de waron, ‘atendre, prestar atenció’.

Usos

  • · la dona de la mirada fonda se’n va anar a viure a l’illa roja-i-negra · el seu esguard era tan fort que tot el que mirava (més enllà del deure de veure) desapareixia · fou així com començà l’èxode dels habitants de l’illa · ella estava cada dia més sola i la terra més buida · un dia no en va quedar res · només una dona a la deriva ·

    Meritxell Cucurella-Jorba, «Plouen pedres que ens esquiven!», dins Intemperància roig encès (Pollença: El Gall, 2009), pàg. 47

Tema de la setmana

Mots trets de llibres escrits per subscriptors de CD1M 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gemat -adade retruc