Van filosofar una estona sobre la fragilitat de la vida; consideraren de camí la bonastruga del difunt que, a més de beneficiar-se d’una mort ràpida i sense patiment, havia tingut la sort d’estalviar-se el dolor de veure la gran malesa de la destrucció de la vila, i, un cop esbandits així els perills que podien derivar-se de no amansir en la mesura del possible la força misteriosa en què ja podia haver-se convertit el Pasqual de Serafí, la conversa derivà fatalment en les incidències de la darrera jornada de la lliga de futbol, jornada traïdora que acabava d’esmicolar pronòstics infal·libles i havia capgirat la classificació dels equips davanters.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)