Pot semblar una obra còmica, pot semblar un monòleg més, però el que Gomila basteix a l’escenari és un assaig en tota regla. A partir de la descripció del ritual de la matança del porc, el narrador i multipersonatge fa una al·legoria del que ha estat Mallorca els últims decennis, amb referències als orígens que es perden, als alemanys i la submissió pecuniària, a la política corrupta…

Magí Camps, «La sobrassada torna blanca» (La Vanguardia, 8 d’octubre del 2012)

Les al·legories sempre han tingut un rendiment alt en el món educatiu, especialment per la seva dimensió didàctica: són estructures textuals perfectament i immediatament interpretables perquè la «percepció de les semblances» no planteja, en cap cas, problemes de desxiframent. Per exemple, el viatge o el camí com a al·legoria de la vida o també del creixement personal, o d’un itinerari vital (no oblidem pas l’excepcional viatge al·legòric de Dant).

Jesús Tuson, Això és (i no és) Allò (Badalona: Ara Llibres, 2008)