arrufar les celles

Definició

Contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de preocupació; manifestar desgrat, desaprovació.

Vinga, no t’hi capfiquis més, deixa d’arrufar les celles i vés a distreure’t.

Quan li van preguntar què li havia semblat l’espectacle, va arrufar les celles.

Etimologia d’arrufar

Relacionat amb rufià i el llatí rūfus, ‘pèl-roig’, que en sembla l’origen; de l’aspecte de la pell rogenca es degué passar al de pell eriçada, com pell de gallina.

Usos

  • —¿Què faràs amb ella?
       —¿Amb Eva? —va xuclar del cigarret, arrufant les celles, el gest que usava per a reflexionar, però no les arrufava sovint—. Bé… una dona que mata pel seu amant mereix una mica d’atenció, ¿no trobes?

    Ferran Torrent, La mirada del tafur (Barcelona: Columna, 1997)
  • El seu somrís continua sent meravellós, és com veure sortir el sol després de molts dies de pluja, riu com una nena, però després arrufa les celles, adopta un posat sorrut i és com si tingués plom a les ninetes dels ulls quan diu, amb una resignació despietada, «alguna cosa hem de fer per distreure’ns», tot i que després afegeix, com al final de cada afirmació que pronuncia, «no?», i això és com una porta oberta a l’esperança.

    Ramon Monton, L’encanteri (Barcelona: March, 2006), pàg. 69

Tema de la setmana

Frases fetes i locucions que ens heu proposats els subscriptors de RodaMots. L’expressió d’avui és un suggeriment de Gemma de Luna, de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “arrufar les celles”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    No sé si a vós també, però, l’exemple d’avui em crida l’atenció. A Perpinyà, no diem mai: “xuclar del cigarret”, expressió que fa del verb “xuclar” un verb intransitiu? No serà, un cop més, un calc del castellà “chupar del cigarrillo”? Espontàniament, jo diria: “tirar del cigarret”. Què en penseu?

    Respon
    • Xavier Jiménez — Barcelona

      Sr. Bosch, a Perpinyà tenen sort de no estar subjectes al Regne d’Espanya, però valencians (com en Ferrant Torrent que escriu “xucla DEL cigarret”), catalans del sud i balears fa segles que som espanyols, de grat o per força. Els calcs del castellà, doncs, són el nostre pa de cada dia, no es pot imaginar fins a quin punt la llengua espanyola ho amara tot.

      Respon
  2. Ferran-Lluís Naya i Alemany — Pego (Marina Alta)

    Ací la gent xama del cigarret (i de la botella). “Allí estava xamant un caliquenyo”. De la mateixa arrel que xumar, diuen.
    I, per cert, arrUnsem celles i muscles.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ni mai!en un salt