Definició
Etimologia
De manyac, d’origen incert, potser d’un baix llatí maniacus, ‘maniàtic’, que d’aquest sentit, aplicat a canalla capritxosa i aviciada, prengué aquest sentit i el de ‘festós, mansoi’.
Usos
Quan tornaven al campament, més contents que uns gínjols, sentiren uns lladrucs molt forts: era el Menut, que venia corrents pel camí.
Sebastià Sorribas, El zoo d’en Pitus (Barcelona: La Galera, 1966)
Quan fou al costat dels caçadors, el dormilega saltà de content, tot traient la llengua i movent la cua.
En Manelitus li digué:
—Què, ja has fet nona? Com hi ha Déu, que hem quedat ben servits amb tu!…
Però el Menut es pensà que li deia una manyagueria, perquè fent un bot li posà les potes sobre el pit i li llepà la cara.
Tema de la setmana
El zoo d’en Pitus i La casa sota la sorra fan 50 anys