Definició
Mamífer carnívor de la família dels hiènids, de coll llarg i gruixut, cap gros, potes proveïdes de quatre dits amb urpes no retràctils, de pèl aspre i gris, amb ratlles o taques fosques, nocturn, que s’alimenta de carronya.
Cal destacar-ne la hiena tacada (Crocuta crocuta), que viu a l’Àfrica, des del Sudan i Somàlia fins al Senegal i el Congo, la hiena ratllada (Hyaena hyaena), que viu a l’est d’Àfrica i a l’Àsia occidental, i la hiena bruna (Parahyaena brunnea), que viu a l’Àfrica meridional.
En sentit figurat, persona cruel.
Etimologia
Del llatí hyaena, i aquest, del grec hýaina [ὕαινα], mateix significat, derivat de ύς, ‘porc’, amb la terminació de λέαινα, ‘lleona’.
Usos
Tenia ganes d’estirar les cames. Ja era gairebé fosc. De sobte, sentí una pudor forta, de cosa podrida. Repel·lia, però la seva curiositat el llançà endavant. Ben de cop i volta, sentí una estranya rialla molt propera. El terra, que era rocós, li tapava els qui reien. Intentà enfilar-se en una roca, relliscà i rodolà un parell o tres de metres. Quan aconseguí d’aixecar-se, tot baldat, es trobà al centre d’aquella fortor. Hi havia per terra les restes d’un xai i uns animals estranys, una mena de gossos, que el rosegaven. Els animals reprengueren aquella estranya rialla en veure’l. S’havien separat en sentir-lo, però tornaren a agrupar-se, rient i ensenyant les dents.
Joaquim Carbó, La casa sota la sorra (1966)
—Hienes! —murmurà Pere, en veu baixa.
Tema de la setmana
50 anys de La casa sota la sorra