L’expressió d’avui, somiar truites, m’ha fet recordar que el verb somiar admet unes quantes construccions:
(a) Construcció intransitiva absoluta (sense cap complement):
Quan algú li parla, no l’escolta. Somia.
Té una vida que fa somiar.
(b) Construcció transitiva (El complement d’objecte representa la persona o la cosa somiada. Si hi volem fer referència, ens cal emprar un dels pronoms següents: el, la, l’, els, les, en):
… i una pàtria tan petita que la somio completa (Pere Quart).
Quan somio la padrina, sempre la veig somrient.
Amb aquesta fred siberiana, tothom deu somiar temperatures estiuenques. Veritat que tothom les somia?
Qui té fam, somia pa. I jo en tinc tant de fretura que també en somio.
(c) Construcció transitiva (El complement d’objecte és una proposició relativa. Si hi volem fer referència, ens cal emprar el pronom ho):
Va somiar que havia guanyat a la loteria. Jo també ho vaig somiar.
(d) Construcció transitiva (Més modernament, s’accepta de reemplaçar la proposició relativa per un verb a l’infinitiu introduït o no per la preposició de. En aquest cas, també ho fem amb el pronom ho):
Sempre somia (de) guanyar a la loteria. Jo també ho somio.
La construcció «somiar de + nom» és francesa. Me recordi d’una cançó francesa dels anys 70 que feia «J’ai encore rêvé d’elle». Aquesta construcció l’hem de rebutjar en català.
De la mateixa manera, hem de bandejar les construccions preposicionals en les quals l’objecte del somni va precedit de les preposicions en o amb. Aquestes construccions són clarament castellanes «soñar con alguien», «soñar con una cosa», «soñar en hacer algo». Si aquestes construccions fossin correctes, ens obligarien a recórrer al pronom hi. Cosa impensable a Elna. A Elna, les soles construccions correctes amb en i amb són construccions que no fan referència a la cosa somiada. Per exemple:
L’altre dia vaig somiar que enraonavi amb la meua mare. Figureu-vos que no ho vaig pas somiar en francès. Ho vaig somiar en català.
De cops, somiï amb els ulls esbatanats.
—Joan Bosch (Elna, Rosselló)
Comentaris recents
cosí prim, cosina prima
Segons l'Alcover, els cosins prims o segons són e...
a quin sant?
Diria que "a sant de què" és un calc del castell...
a quin sant?
Personalment acostumo a dir "A sant de què..." ...
quin mal és?
Per aquí és més habitual dir "Quin mal hi ha": ...
quin mal és?
La mare deia: sempre s'ha de ser emmascara...