anar-se’n en orris

Definició

Fracassar; una cosa, no reeixir, espatllar-se o perdre’s.

Havíem pensat anar d’excursió el cap de setmana, però com que va ploure se’n va anar tot en orris.

També: anar-se’n en orri

Etimologia d’orri

Del llatí horreum, ‘graner’.

Usos

  • I encara que no l’haguessin encalçat se n’hauria anat, perquè a l’illa ja no hi ha res a fer, des de dins res no és salvable, ho han de fer des de fora, com s’havia volgut fer la primera vegada i tot se’n va anar en orris, i en Toni sap qui en té la culpa, és la culpa dolorosa dels seus, dels revolucionaris que no ho han sabut fer bé, i els altres se n’han aprofitat.

    Maria Antònia Oliver, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972)
  • Sempre les mateixes converses obsessives, sempre els mateixos carrers en una fugida constant, persistent, inútil. Els costums petits de cada dia se n’havien anat en orris, no gosaven sortir els gestos tendres. Les amabilitats indiferents i necessàries s’amagaven avergonyides darrere les portes, o romanien arraulides indecises davall l’estora del replà, confoses amb la pols de mesos.

    Maria Antònia Oliver, Punt d’arròs (Barcelona: Galba, 1979)

Tema de la setmana

Mots reciclats que s’han ofert a estar de guàrdia durant l’estiu. Els d’aquesta setmana, de Maria Antònia Oliver (Manacor 1946)

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

carracaesburbat -ada