Definició
Córrer darrere algú per atrapar-lo.
El gos encalçava un conill.
També s’usa en sentit figurat:
La mort l’encalça. Encalçava la sort, però aquesta se li havia girat d’esquena.
«Qui fuig de sa feina, sa feina l’encalça» (refrany mallorquí).
Etimologia
Del llatí vulgar tardà incalciare, mateix significat, derivat de calx, -cis, ‘taló’.
Usos
La nit és alta i s’abraça
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, «Pont del vespre» (Imitació del foc, 1938)
amb mi — tots sols pels carrers.
Els fanals de les placetes
ens encalcen.
Tema de la setmana
Mots extrets de poemes
