encalçar v

Definició

Córrer darrere algú per atrapar-lo.

El gos encalçava un conill.

També s’usa en sentit figurat:

La mort l’encalça. Encalçava la sort, però aquesta se li havia girat d’esquena.

 «Qui fuig de sa feina, sa feina l’encalça» (refrany mallorquí).

Etimologia

Del llatí vulgar tardà incalciare, mateix significat, derivat de calx, -cis, ‘taló’.

Usos

  • La nit és alta i s’abraça
    amb mi — tots sols pels carrers.
    Els fanals de les placetes
              ens encalcen.

    Bartomeu Rosselló-Pòrcel, «Pont del vespre», dins Imitació del foc (1938)
  • Sé que no em salvaré,
    menorquí expoliat,
    de la insomne passió
    de llegir tots els llibres.
    En el fons crec de cor
    que tot és sembrar fum
    i encalçam en va el vent
    de la Literatura.

    Ponç Pons, «Ecce Homo», dins El salobre (Barcelona: Proa, 1997)

Tema de la setmana

Mots trets de poemes

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ardit -idafunyir