Definició
Etimologia
De l’occità provençal pastís, ‘barreja’, de la mateixa família de pasta i pastitx. El pastís que es menja també ve de pasta, del llatí tardà pasta, i aquest, del grec pástē, ‘farina barrejada amb suc’, derivat de páttō, ‘vessar, escampar’.
Usos
He vist un arbre tort amb llumets de tots colors
Quimi Portet, «La Rambla», al disc Hoquei sobre pedres (1997)
i un colom solitari barallant-se amb un anís;
hi ha dies deliciosos que ve de gust recordar,
anem fins a la Rambla a fer un vas de pastís.—Et deixaré els meus dos llibres. Té, aquí els tens. A veure si t’agraden.
Jordi Llavina, Nitrato de Chile (Barcelona: Destino, 2001), pàg. 57
—Són novel·les?
—Novel·les, sí.
—M’agraden, les novel·les. Ah sí, ara ho veig: Lecaux. És un cognom molt… molt francès.
—Per mi és molt natural. Tu, el llegeixes, el francès?
—Bé, sí… Claire? Qui és, Claire? La teva dona?
—No, ni això. Claire és… una bona amiga. Ja que no em dius què vols beure, et serviré un got de pastís. T’agrada, el pastís?
Tema de la setmana
Mots que no són el que semblen (emprats en un sentit diferent de l’habitual)