refraccionar v

Definició

Evocar, rememorar (Segrià).

Aquest verb és d’ús comú al Baix Segre; si més no, els meus amics de Seròs o de Massalcoreig també el fan anar. És probable —no ho sé segur: només és una hipòtesi plausible— que sigui refaccionar, és a dir, tornar a reconèixer unes faccions, perquè en general s’aplica a persones. Entre la gent de la meva generació aquest verb ja era percebut com una expressió de vells, i sovint tenia un deix irònic. «Quan lo vai veure se’m va refraccionar la fesomia de son padrí, al cel sigo.» (Ferran Sáez Mateu)

Usos

  • En el dialecte de Rímini, amarcord significa una cosa entranyable. A’ma’rcord vol dir, en italià normatiu, mi ricordo. (In cordibus mihi: recordar i cor tenen la mateixa arrel). A la Granja d’Escarp, «m’acordo» —en el sentit precís d’evocar un fet llunyà, no una cosa recent— es diu me n’acorde. Encara hi ha una fórmula més sofisticada per expressar una reminiscència o evocació: refraccionar. «Mirant lo riu se’m va refraccionar quan era un xiquet i pescaa [pescava] a l’Aiguabarreig». Conjugació: io pescaa, tu pescaes, ell pescae; naltros pescàem, valtros pescàeu, ells pescaen. I pensar que els analfabets d’extrema dreta que a València defensen un monolingüisme espanyol fent veure que defensen l’especificitat del valencià… estan infinitament més a prop de l’estàndard fabrià que jo…

    Ferran Sáez Mateu, La vida aèria. Un dietari (Barcelona: Pòrtic, 2019), pàg. 247

Tema de la setmana

Mots per a recordar

Enllaços

Temes i etiquetes