Definició
No enfeinat, desocupat; que no té obligacions ni res a fer perquè no té feina.
Com que no hi ha gaires encàrrecs, anem força desenfeinats.
També: desafaenat -ada (valencià)
Etimologia
D’enfeinat, de feina, de l’antic faena, encara usat en valencià i occidental, del llatí vulgar facenda (llatí clàssic facienda), ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’. Altres mots de la mateixa família són feinada (o faenada), malfeiner (o malfaener) i feinejar (o faenejar).
Usos
I així, aquell matí, la Caterina, bon tros més desenfeinada, havia pogut sortir a acompanyar la senyora Mònica a les misses d’aquella Manela de qui la vella parlava tan sovint, retraient-la com a exemple dels llunatismes de la sort i felicitats humanes; una antiga amiga dels Foix, menestrala que, de jove, havia fet tronar i ploure amb els milions del seu marit, i que ara acabava de morir arraconada en un piset, com el puny, del carrer del Cuc.
Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])El mateix fan un porxo com una xemeneia
Joan Salvat-Papasseit, «L’ofici que més m’agrada», dins Óssa menor (1925)
— si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
— els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt…
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!
Tema de la setmana
Mots amb el prefix des-