Definició
Que té fills.
Els meus germans ja són tots emmainadats.
Sovint s’usa en l’expressió casat i emmainadat: Ma mare, a vint anys, ja era casada i emmainadada.
Etimologia
De mainada, del català arcaic maisnada, derivat del català i occità maisonada, ‘conjunt de gent que s’aplegava o allotjava en una una mansió o vil·la feudal’, derivat del català antic maisó, ‘estatge, residència’, del llatà mansio, -onis, ‘permanència; lloc on ens quedem o fem nit; alberg, habitança’.
Usos
Joaquim Carbó recorda [a Pantalons curts] l’obligació d’escoltar l’himne espanyol amb el braç alçat al cine i en camps de futbol, i esmenta un à rbitre que no permetia que comencés el partit si algun espectador es resistia a fer la salutació feixista. També rememora el cas d’una parella casada i emmainadada que va passar hores a la caserna perquè s’havien fet «un petó de pel·lÃcula» en públic. Per no parlar de l’ús públic del català , llavors perseguit amb tanta violència com impunitat.
Vicenç Pagès Jordà , «La postguerra de Joaquim Carbó» (El Punt Avui Cultura, 25 d’octubre del 2013)El fondista i un dels clients informaren l’inspector que en Roc Ribalta era promès amb una noia del poble, filla del farmacèutic; diu que ja li havia regalat l’anell i la famÃlia li feia molts afalacs i el convidaven a dinar gairebé cada dia.
Anna Murià , La peixera (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005 [1938])
  Pots comptar, quan els digueren que era casat i emmainadat!…
  Ningú no havia sospitat res, tothom li tenia confiança, perquè representava una casa barcelonina forta i prestigiosa, com la que més, dins del comerç de drogues.
Tema de la setmana
Mots relacionats amb la mainada