a muntó loc adv

 / 4264

Definició

A munts, en gran quantitat, en abundància.

De problemes, n’hem fet a muntó.

Per l’Ascensió, cireretes a muntó.

Muntó (‘munt, gran nombre de coses juntes’) i a muntó s’usen sobretot en valencià. Una expressió semblant és a manta.

Etimologia

De munt, del llatí mons, montis, ‘muntanya’. Altres mots de la mateixa família són muntatge, remuntar, muntaner, promontori i tramuntar.

Usos

  • Ell no es va traure la roba. El sol no era bo per a Roger.
       —Necessitem un para-sol —va dir ella, preocupada per l’amic.
       A tocar de l’aigua hi havia a muntó de para-sols, cadires, taules, tots guardant el lloc als seus amos. Ella no s’ho va pensar dues vegades i en va agafar un.

    Gemma Pasqual, Roger lo Pelat (Barcelona: Barcanova, 2007)

  • En acabar-se la guerra van vindre les represàlies. Començaren a córrer les denúncies: que si este era roig, que si aquell ho era més encara… Darrere de la Casa Blanca van afusellar a muntó de gent.

    Toni Cucarella, Els camps dels vençuts (Barcelona: Columna, 2002)

Tema de la setmana

Suggeriments dels lectors de Rodamots. El d’avui és d’Alícia Maria Sanchis Sorribes, de Nules (la Plana Baixa).

Temes i etiquetes