Definició
1 Grup de persones dels que alternen en l’execució d’un treball.
La primera tanda treballa de les sis a les nou; la segona, de les nou a les dotze.
2 Moment en què correspon a una persona de fer una activitat, d’intervenir en una acció, etc.
Demana tanda, que al banc sempre hi ha cua perquè t’atenguin.
3 Sèrie d’accions o de coses que se succeeixen.
Una tanda de valsos.
Quina tanda de garrotades!
El partit va acabar amb una tanda de penals.
Etimologia
Mot peculiar del català, que només s’ha estès parcialment a la llengua castellana, manllevat de la nostra; probablement de l’àrab tanzîm, ‘disposició ordenada, en sèrie’, pronunciat en àrab vulgar del país tànden, plural tàndens, tandes, d’on es formà un singular tanda.
Usos
‘Torn’ i ‘tanda’ només són sinònims en la primera accepció del DIEC, quan els torns són colles de treballadors alternatius en l’execució d’una feina. El torn de nit o la tanda de nit, és indistint. Però en una cua és ‘tanda’.
Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar (Barcelona: Pòrtic, 2018), pàg. 212A la tenda no obriran abans de les quatre o les cinc, més aviat a les cinc que a les quatre, però cal prendre’s la cosa amb temps. En Rogeli sap que en realitat la cua ja començà al matí, que la noia té tanda demanada. Només que, d’aquestes tandes, hom no pot fiar-se’n. De vegades hi ha baralles, i aleshores la policia fa dissoldre la cua. Se’n forma una de nova i, naturalment, les tandes velles no són reconegudes per ningú.
Manuel de Pedrolo, Balanç fins a la matinada (1963)
Tema de la setmana
Enric Gomà acaba de publicar Control de plagues: 92 paraules catalanes per fumigar. Aquesta setmana en veurem unes quantes, però no les que proposa fumigar (en el cas d’avui, torn), sinó les que reivindica com més naturals i col·loquials. Per veure-les en context, en reproduirem alguns fragments a l’escreix.