bellugadissa f

Definició

Agitació d’una munió d’homes, d’animals, etc., que no estan quiets.

La bellugadissa de la gent aplegada a la plaça.

La bellugadissa de les fulles agitades pel vent.

Vaig trepitjar un formiguer sense adonar-me’n: quina bellugadissa de formigues!

Etimologia

De bellugar, alteració de bullegar, bulligar, encara usual a la Ribagorça; del llatí vulgar bullicare, ‘borbollejar’, ‘posar-se en ebullició’, derivat del llatí bullire, ‘bullir’. Més mots de la mateixa família són belluguet, ebullició, bullícia i bullit.

Usos

  • Mentre Suzette feia esforços per entendre aquelles frases incompletes, del fons del vagó li va arribar un comentari.
       —No els has vist? A mi ja m’estranyava tanta bellugadissa. Però, qui anava a pensar… Semblaven de bona família i tot.
       —Jo n’he llegit alguna cosa a Le Parisien. Són bandes organitzades, diuen. Saps per què llancen la cartera al vagó en lloc de llençar-la en una paperera? Perquè no els filmen les càmeres de les estacions.
       —Pensen en tot, realment.

    Vicent Usó, La mà de ningú (Barcelona: Proa, 2011), pàg. 96
  • La gran epopeia americana té per final la trista decadència de Castella. Va succeir-li lo mateix que a aquelles matrones que, a còpia d’engendrar i criar fills i més fills, hi perden no sols l’hermosura i les gràcies de la joventut, sinó també la salut i les forces. Quan se veu a una d’aquestes mares, dèbils i prematurament decaigudes, rodejada d’una munió de fills i filles que amb llur alegre bellugadissa i en lo brillejar dels ulls mostren ben clar que arribaran a fer bon paper en lo món, lo sentiment general l’acull amb veneració i respecte.

    Valentí Almirall, Lo catalanisme (1886)

Tema de la setmana

Noms formats amb el sufix -(d)issa

Enllaços