Definició
1 Inclinar la part superior del cos de boca a terra, especialment traient-la per una obertura.
Es va abocar a la finestra.
No t’aboquis tant, que cauràs.
2 Dedicar-se plenament a una activitat, una afició, etc.
Quan una cosa li agrada, s’hi aboca de ple.
S’abocà a l’estudi de la música.
3 Acudir d’un cop molta gent en un indret.
Quan es va saber la notícia, una multitud s’abocà a la plaça major.
Etimologia
De boca, del llatí vulgar bucca, que acabà per designar la boca suplantant l’ús de os, oris (d’on deriven mots com ara oracle, oratòria, oral i orifici), però que en el llatí popular dels clàssics volia dir ‘galta’ i després ‘boca botida (plena d’aire o de menjar)’.
Usos
No deu quedar res d’aquell mirall on t’emmirallaves, perquè vaig fer obres al bany i el vam deixar al costat del contenidor del carrer, procurant que quedés sencer. Qui sap si algú el recuperà i encara s’hi mira. Si és així, potser les nostres cares de tant en tant s’hi aboquin.
Josefa Contijoch, Sense alè (Barcelona: Edicions de 1984, 2012), pàg. 113A hores d’ara no sap si la dotzena de peces que va enregistrar a piano sol en aquella sessió veuran o no algun dia la llum —«El més probable és que faci més provatures, perquè crec que puc fer-ho millor», apunta—, però sí que està convençut que, faci el que faci, s’hi abocarà per complet. «No crec que es pugui tocar de cintura cap amunt o de cintura cap avall. El músic integral només és el que aconsegueix tocar amb el cap, el cor i els budells», sentencia.
Albert Bover entrevistat per Olga Àbalos, «Pianistes: vuitanta-vuit emocions» (Jaç, estiu 2004)
Tema de la setmana
Continuem en companyia de parts del cos, aquesta setmana transformades en verbs