Definició
En sentit figurat, llicenciós, obscè, que tracta o parla del sexe.
Després de sopar van posar una pel·lícula verda per a escalfar l’ambient.
L’oncle Tonet tenia un repertori d’acudits verds molt graciosos.
Costa de precisar l’abast d’aquest terme; llicenciós és ‘que es deixa anar a una llibertat excessiva, especialment en els costums’ (quan podem considerar que una llibertat és excessiva?); obscè és ‘que ofèn greument el pudor’ (però quan diem un acudit verd, ofèn greument el pudor?). Tot plegat és molt relatiu; llibertat, costums, obscè, pudor… fan de mal definir.
Usos
—L’altre dia vaig somiar en tu —em diu.
Haruki Murakami, Kafka a la platja (Barcelona: Empúries, 2006), traducció d’Albert Nolla, pàg. 570
—I jo en tu.
—Que era una mica verd?
—Potser sí —admeto—. Però només era un somni. I el teu?
—El meu no. Al meu anaves voltant per una casa molt gran que semblava un laberint. Buscaves una habitació però no la trobaves. I a la casa hi havia algú que et buscava a tu. Jo et cridava per avisar-te, però no em senties.Totes són noves en l’aventura parlamentària i els cal fer pinya. S’ensenyen fotos dels fills, comenten les malalties infantils de la setmana i discuteixen quin diputat de la cambra catalana està més bo. I Míster Parlament és… «No ens posem d’acord.» Les diputades no l’han sentida encara explicant acudits pujats de to, però sí que coneixen les «sortides picants» de la Marta. Ella les atribueix a «la vena Rovira»: «Fèiem sobretaules a Prats amb cinquanta persones. El meu pare, el meu avi i el meu tiet es posaven a explicar acudits verds. I els meus cosins i jo preguntant-nos què coi els passava als nostres pares…»
Eva Piquer, Marta Rovira, cada dia més a prop (Barcelona: Pòrtic, 2014)
Tema de la setmana
«El significat dels colors canvia a cada generació», va escriure Vicenç Pagès Jordà a Memòria vintage (a l’entrada verd -a, justament). Les paraules canvien, però els colors no. Aquests dies veurem alguns colors que han pres significats que van més enllà del color en si.