aplom m

Definició

Seguretat impertorbable en les maneres, en les accions, possessió de si mateix.

Era famosa pel seu aplom i la seva sagacitat en els negocis.

Etimologia

D’aplomar, ‘valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d’assegurar-ne la verticalitat’, de plom, del llatí plumbum, mateix significat. Més mots de la mateixa família són desplomar, plomer (o plomaire) i plumbi.

Usos

  • Compartirem misteris i desigs
    d’arrel molt noble i secreta, en l’espai
    de temps que algú permetrà que visquem.
    Compartirem projectes i neguits,
    plaers i dols amb dignitat extrema,
    l’aigua i la set, l’amor i el desamor.

    Tot això junt, i més, ha de donar-nos
    l’aplom secret, la claredat volguda.

    Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», del llibre L’àmbit de tots els àmbits (1980)
  • Va ser el John qui va dir-me: casa’t. Em va sorprendre i em va fer ràbia que fos ell qui m’ho aconsellés, però, al cap dels mesos, li vaig fer cas. Quan vaig venir a veure’t, t’ho vaig dir, et vaig ensenyar el paper del jutjat i vaig llegir la teva sorpresa i el rebuig, i vaig anar-me’n de pressa per no escoltar les teves paraules. Em va faltar aplom per fer-ho públic i convertir-ho en una gran celebració.

    Maria Barbal, País íntim (Barcelona: Columna, 2005)

Tema de la setmana

Mots derivats d’elements químics amb motiu dels 150 anys de la taula periòdica dels elements

Enllaços