ensofrar v

Definició

1  Aplicar pólvores de sofre (als cultius) amb polvoritzadors o amb empolsadors.

Ensofrar la vinya.

Va tornar la màquina d’ensofrar perquè no anava prou bé.

2  Sotmetre alguna cosa a l’acció de l’anhídrid sulfurós produït per la combustió del sofre.

Ensofrar els taps en l’ensofrador.

En sentit figurat també vol dir ‘adular’.

Etimologia

De sofre, del llatí sulfur (sulpur, sulphur), -uris, mateix significat.

Usos

  • Començaren a treballar a punta de dia. Quan queia la tarda, mentre estaven ensofrant les tomaqueres, va arribar el carter. Deixà la bicicleta arrambada a la casa i des de l’altra banda dels filferros va cridar amb la mà ran de boca: «Pere Ferrer?» El vell es dreçà penosament, donà una ullada a Pere i una altra al carter amb un aire desconfiat.

    Mercè Rodoreda, «Cop de lluna», dins Vint-i-dos contes (1958)
  • El vi l’ensofren,
    Pere de la Mel l’ensofra,
    ensofrint, ensofrant el vi,
    Pere de la Mel ja ensofra el vi.

    La Carrau, «Pere de la Mel» (lletra popular; al disc Una dotzena, 2002)

Tema de la setmana

Mots derivats d’elements químics amb motiu dels 150 anys de la taula periòdica dels elements

Enllaços