Quan jo anava a buscar la Clara, alguna vegada m’havia dit: Vols veure una cosa? I baixàvem al cobert del verger i m’ensenyava un manyoc de cotó fluix que contenia una bosseta de carn tremolosa i cega, coberta per un plomissol. Al mínim soroll, el peladet es despertava com amb un ressort i pidolava obrint ben amunt un bec de comissures grogues, que eren com de goma, bellugant frenèticament els monyonets que havien de ser les ales, plenes de cànules blanques. Oooh, pobret!, li deia jo. Li vols donar una molleta? I em donava un pessic de pa llefiscós que la bestiola empassava amb avidesa.

Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: RBA La Magrana, 2011)

El gros exèrcit volador planà sobre el cap de l’esbalaïda Teresa i, a la veu de l’ocell en cap, que era un gros i tornassolat abellerol, es va abatre damunt les cent i tantes teles de matalaf. I vinga de pegar-se tots picotades, cadascun a si mateix, i d’arrancar-se plometes ordenadament sobre cada una de les teles. Cada ocell no hi va posar com qui diu més de tres o quatre tous plomissons, d’aqueixos tan espessos i suaus que els formen la samarreta del pit; però com que eren milers i milers, en un bell en sec va tenir cada tela els necessaris per a quedar ben farcida.

Enric Valor, «El castell d’Entorn i no Entorn», dins Rondalles valencianes 4 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)