horabaixa f o m

Definició

1  Hora del crepuscle vespertí, temps pròxim a la posta del sol.

2  Tarda; espai de temps des que s’ha dinat fins que es pon el sol (Mall.).

Usos

  • A les velleses, la tia Rosa cada dijous horabaixa cedia el seu domicili, en el carrer de Vallseca, a un ballador de flamenc anomenat Gallito, i al metge Salom, i mentre ells dos s’estimaven, ella passejava per la Riba tant si feia fred com si feia calor.

    Llorenç Capellà, «El testament» (Diari de Balears, 16 d’octubre del 2001)
  • Capvespres només, com si de les vint-i-quatre hores del dia tan sols en recordés aquelles en què començava la fosca sota els alens de la nit. Sí, la seva era l’horabaixa. I horabaixa repetia les passejades de sempre amb la mateixa idea fixa, amb el mateix objectiu: retrobar una mà petita, com la seva d’abans entre les mans de la seva mare, una mare alta, pàl·lida, amb els dits fins, enjoiats, vestida de moaré gris i blondes fines, que exhalava perfum de violetes al seu pas.

    Carme Riera, Jo pos per testimoni les gavines (Barcelona: Laia, 1977)

Tema de la setmana

Capvespres

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

capvesprea poqueta nit