Definició
Amarrador; pilar, estaca o argolla en què hom amarra un vaixell. 📷
Etimologia
Usos
En essència, sa meu mare era un nuvolet d’energia expansiva, un focus de vitalitat i volença de llibertat, que necessitava un cos, una estructura bàsica, per no volatilitzar-se; una carcassa externa o graella tridimensional que li permetés ubicar-se en els temps i els espais pels quals transitava sense haver de sacrificar ni puresa ni esperit. Ni infància…
Pau Riba, Sa meu mare (Barcelona: Ara Llibres, 2014)
I heus aquí el seu Jordi. I heus aquí les seves fes. Tant l’un com les altres constituïen els seus recursos, els punts on aferrar-se; els norais on subjectar el seu vaixell anímic, ansiós en tot moment de salpar a l’encalç de (o en qualsevol cas preservar) una puresa i una llibertat a les quals el seu esperit no estava disposat a renunciar; eren les pautes preestablertes i rígides, segures, d’un comportament a seguir que —per inqüestionat i per inqüestionable— no li requerien major esforç i li permetien seguir sentint-se ocellet, papallona entre flors o, en el pla més esponerós i procreatiu, reina de les abelles.A Cadaqués és paraula molt viva, i a la badia hi ha molts norais: formes còniques de més d’un metre d’alçària, construïdes en pedra per a amarrar les embarcacions importants.
Josep Pla, Notes disperses (Barcelona: Destino, 1969)
Tema de la setmana
El mot d’avui és un suggeriment de Lluís Emili Bou Gibert i Elena Casacuberta, tots dos de Barcelona. En Lluís Emili fa temps ens va dir que així es deia el seu primer net: Norai. També ens va proposar que dediquéssim tota una setmana a mots relacionats amb la navegació, la pesca, els vaixells… cosa que farem aquests dies.
NORAI també és un grup d’havaneres de Palamós:
https://www.norai.cat/