Definició
Anar sempre d’ací cap allà, no romandre en un lloc determinat.
Pauet, que no podia parar en torreta, anant d’ací d’allà, es banyà els peus pels tolls dels camins i agafà un bon refredat.
Origen de l’expressió
Aquesta expressió, originàriament emprada pels colombaires valencians, és actualment d’ús general. Cal aclarir que s’anomena torreta a la porteta per la qual entren i ixen els coloms del colomer.
També s’empren, amb el mateix significat, les expressions no parar en garreta, no estar-se quiet (o quet), ser escopeta de cul calent i ser cul calent.
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)
ℵ
L’origen d’aquesta frase és el fet dels coloms que, llançats a volar pels colomaires, a vegades fan tota la volada sense posar-se a cap torreta ni teulada, com es veu per aquests versos: «Altres [colombaires] estan referint | quant ajunten lo ramat | que els seus jamés en torreta | ni en teulada s’han parat», Ros Rom. 118.
Usos
Així, la meua vida d’infant va esdevenir una contínua peregrinació als nombrosos temples amb què compta València, on resava, juntament amb la mare i rutinàriament, tota una rastrera de paternòsters, avemaries i credos que se’m feien inacabables, més encara perquè de xiquet jo era una criatura entremaliada, dels que no paren en torreta, un argent viu, i tot allò contrafeia la meua vivor.
Josep Lozano, El Mut de la Campana (Alzira: Bromera, 2003), pàg. 26En els darrers dies ha tingut una recaiguda i necessita descansar. Un mal d’herència, segons sembla. Van detectar-li-ho fa poc més d’un any i, tot i que l’han visitada els millors metges de Dijon i de París, l’única solució que li donen és passar pel quiròfan. Però de moment encara no pot ser, així que no hi ha més remei que esperar que la criden. Ara ja fa tres o quatre dies que no ix de la cambra, pobra, ella que és un coet i mai no parava en torreta.
Vicent Usó, La mà de ningú (Barcelona: Proa, 2011)
Tema de la setmana
Propostes que ens feu els subscriptors i lectors de RodaMots. La frase feta d’avui és un suggeriment de Joan Antoni Marco Rubio, de Riba-roja de Túria.