milanta adj

Definició

Numeral imaginari amb el qual s’expressa la idea de ‘gran quantitat’ (invariable).

Ja li ho he dit milanta vegades i no em fa gens de cas. Què vols que hi faça jo?

Tots trobaven milanta raons per a no treballar.

Etimologia

De mil amb la terminació de cinquanta, seixanta… És un mot que compartim amb l’occità.

Usos

  • Dins la sala s’encengué una flama blava i, al moment, es va sentir un tro esgarrifador. Després tot restà en silenci. I allí ja no se’n cantà ni gall ni gallina, ni alenà res en tota la santa nit, ni en l’altra ni en l’altra, ni en milanta nits que haguessen vingut. Allò va desaparéixer i s’acabà per sempre.

    Enric Valor, «Els guants de la felicitat», dins Rondalles valencianes 2 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
  • Era el primer any que anava al cementeri amb les amigues. Fins ara sempre havia anat amb el pare i, mentre passejaven entre les casetes i les tombes, ell li havia anat explicant la vida dels avantpassats i les anècdotes de gent del poble que ja era morta. «Mira, Miquel Sorlí, el tio Quelo de la Mel. Eixe home tenia unes mans d’or amb les abelles». «Ah, i ací està la tia Amparito la Caragola, una dona menuda, però més forta que milanta homes. Tota sola hagué de criar set fills, que l’home es va morir d’un còlic miserere».

    Raquel Ricart, «Coixim-coixam» (Quadern d’El País, edició de València, 17 de novembre del 2011)

Tema de la setmana

Mots miscel·lanis

Enllaços

Temes i etiquetes

6 comentaris a “milanta”

  1. Salvador Pallarès-Garí — la Safor

    Jo recorde l’ús del sintagma “milanta mil” per expressar una gran quantitat de coses. Una quantitat infinita, inacabable.
    Sempre té milanta mil coses que fer, per exemple.

    Respon
  2. Roser Andrés — Barcelona

    A casa dèiem mixanta.
    És que ho dèiem malament o és un modisme que hi ha a més llocs?
    La mare és de la comarca de la Segarra, com ho eren els seus pares i tots els avantpassats. En sabeu res?

    Respon
  3. Pau Cardoner i Bordes — Sant Cugat del Vallès

    Voldria comentar que per dir “molt” em falta encara una paraula. Fort. Ho he sentit sempre que sigui advervi acompanyant a verb. S’inflen fort, pica fort…

    Respon

Deixa un comentari a Pau Cardoner i Bordes

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

minso -amilhomes