Definició
Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o d’altres materials que serveix per a jugar; bala, bola (o bolla) (menorquí).
Aquest joc es practica al carrer, en una superfície plana, amb un clot circular (es rotlo) on es dipositen els mèrvils dels jugadors, i una posició de sortida o estonx.
També: mèrvel, mèrvol
Etimologia
De l’anglès marble, ‘marbre’ (del francès marbre, del llatí marmor, -oris, mateix significat), ‘bala, bala de vidre’. «En aquest sentit va passar al català de Menorca en la forma mèrvel de la boca dels mestres anglesos de minyons durant la dominació britànica» (Joan Coromines, DECat V, p. 466).
Usos
L’edifici era senzill i sempre estava emblancat. M’agradava aquell lloc perquè al costat hi havia una font dels temps dels anglesos i una llosa allargada. Era ideal per jugar-hi a mèrvils. Les bales de vidre o de fang lliscaven pel pendent de la llosa gastada i, projectades per la inèrcia, anaven separant-se i prenent els diferents camins de pedra fins que topaven una amb l’altra.
Joan Pons, La casa de gel (Alzira: Bromera, 2010), pàg. 21Els carrers on jugava d’al·lot havien estat recoberts d’asfalt enterrant la seva infantesa salvatge. Recordava com havien aparegut les màquines enormes tronant enmig d’una partida de mèrvils fent tremolar el carrer. La vibració de les màquines negres havia fet rodolar les boles pel terra batut com si aquestes haguessin agafat vida pròpia.
Joan Pons, El laberint de les girafes (Barcelona: La Magrana, 2008), pàg. 43
Tema de la setmana
Mots menorquins