Definició
Nen, nena; infant, persona que està en la infància.
Estic preparant el berenar per a la menuda.
Etimologia
Extensió de l’adjectiu menut, ‘de poc volum’, del llatí minutus, ‘petit, petitó’, participi passat de minuere, ‘disminuir, fer petit’.
Usos
I em ve al cap el cas d’una amiga que recordava com havia insistit que li regalessin un monopatí. Després de reiterades negatives, la mare va acabar cedint de mala gana, però el dia que l’anava a estrenar va amenaçar-la: «I vés amb compte, perquè si et trenques una cama, jo vindré i et trencaré l’altra». De vegades les mares diem aquestes coses sense pensar que els menuts les poden creure. Sí: la meva amiga va caure amb el monopatí i es va fer mal en una cama. Quan tot de persones se li van acostar i li deien: «Quin és el telèfon de casa teva?», van quedar astorats davant dels seus crits i plors : «No, no truqueu a la meva mare, que em trencarà l’altra cama!».
Sílvia Soler, «Alguns malentesos» (Avui, 30 de setembre del 2006)En nosaltres, aquest narrador ancestral queda fixat en la veu de la mare o del pare, o de la mestra o l’àvia que, quan érem menuts, ens explicava històries que ens empassàvem amb els ulls, les orelles i els narius esbatanats per l’interès, profundament afectats per l’estil, ja que captàvem qualsevol canvi de to o qualsevol ritardando i ens era evident, malgrat que no havíem estudiat retòrica, que aquests trets estilístics tenien valor significatiu.
Jaume Cabré, La matèria de l’esperit (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 146
Tema de la setmana
Ja feia temps que no us fèiem treballar! Ara us toca esprémer-vos el cervell i descobrir vosaltres quin és el tema dels mots que enviarem aquesta setmana. D’això en diem un enigmot. Funciona així: entre avui i divendres anirem enviant els cinc mots de la setmana. Qui cregui que ha trobat el tema que aplega els cinc mots, que enviï un missatge a mots@rodamots.cat amb la resposta (també podeu fer-ho omplint aquest formulari), però atenció perquè a banda del tema també ha de dir quin dels cinc mots no encaixa amb els altres i per què. És a dir, que hi ha un mot intrús que heu de descobrir. El primer que enviï la resposta correcta té premi: el llibre Els mots (t)robats, sobre el qual ja us hem parlat en setmanes anteriors. Entre els altres encertants sortejarem un parell d’exemplars més del llibre (a menys que ja el tingueu; en aquest cas us oferirem un altre premi equivalent). Consulteu al primer enllaç les bases completes per participar-hi. Ànim!
A Elna, un menut és un mainatge.
“Quan érem menuts” “Quan érem mainatges”
http://rodamots.cat/mainatge/
Em costa posar d’on sóc. Una cosa és d’on sóc, una altra és on he nascut, o bé on visc…Jo he nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva). Hi he viscut els onze primers anys de la meva vida. Em sento d’allà. Als anys quaranta totes les cases dels meus amics tenien un porc que engreixaven per matar-lo quan venien els primers freds. Doncs, bé, del porc petit en deien el menut. En el temps de menjar melons i síndries anàvem a tirar les escarrotxes al menut.
La meva àvia paterna, nascuda el 12/12/1898, quan portava el menjar als porcs a la porcigola, les cridava “MENUTS, MENUTS!”
Potser perquè les comprava petits per les criar, i després així continuava a cridar-los.
Què bona aquesta anècdota de la teva àvia amb els garrins!
Pobrissons, per ella sempre eren els seus “petits”…