mainatge m

Definició

Infant, criatura.

Me veig mainatge a l’estiu.

Etimologia

De mainada (originalment, ‘conjunt de criatures d’una casa’), del llatí vulgar mansionata, derivat de mansio, -onis, ‘habitatge, casa’, en català antic maisonada, maisnada, mot que significava el ‘conjunt de personal de servei, gent d’armes i conjunt de criatures’ d’una mansió o vil·la feudal. En occità també es fa servir mainatge en el mateix sentit.

Usos

  • L’endemà mateix no havia treballat, no tenia coratge per a res. Havia anat al jardí públic que voreja la Tet i s’havia quedat allà, contemplant el vol de les gavines o els mainatges que es gronxaven. Quan tenia massa calor, s’aixecava i anava a seure a l’ombra.

    Emili Xatard, Perpinyhard (Perpinyà: Llibres del Trabucaire, 1995), pàg. 58

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pressarbelleu