Definició
Conduir, guiar, portar.
Mena les vaques a pasturar.
Les seves petjades ens han menat al lloc.
Aquest camí mena a la font.
El ritme de vida que porten els menarà a la ruïna.
Etimologia
Del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
Usos
El camí no mena enlloc;
Joana Raspall, «El caminet», dins Escaleta al vent (Barcelona: La Galera, 2002)
l’han fet massa curt.
Estira’l, estira’l
fins que arribi a l’entranya del bosc!
L’hi esperen follets
en cases de molsa.
Anys i panys fa que el criden de nit;
anys i panys fa que el busquen de dia…
El camí no hi va mai; no té peus.
Si li dónes els teus
i jo els meus,
potser caminaria…
i estirant-lo tots dos bosc endins
ben segur que aviat el duríem
on no arriben els altres camins.
Tema de la setmana
«Tot i passant-hi, | els camins de la vida | no sé on menen», fan uns versos de Joana Raspall. Aquesta setmana veiem mots trets de la seva obra amb motiu del seu centenari.