Definició
Es diu d’una persona que té tendència a ficar-se en els afers dels altres per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per figurar, etc.
Etimologia
Probablement de la mateixa arrel de manifasser, amb un sufix despectiu manefà s (com homenà s, capatà s), d’on s’hauria extret un primitiu manefa, influït després per manuclar.
Usos
Casaldà liga va néixer a Balsareny el 16 de febrer de l’any 1928. Era el fill de cal lleter. Del seu pare, en conserva una imatge nÃtida: «Era un home sobri, silenciós, meditatiu i molt sensible. Li agradava molt el cinema, munyia les vaques al matà i a la tarda i de vegades s’escapava per poder anar a veure alguna pel·lÃcula». La seva mare era l’altra cara de la moneda: xerraire, manefla, tensa i molt influïda per la tradició d’una famÃlia de tractants de bestiar.
, Descalç sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldà liga (Barcelona: Edicions 62, 1999), pà g. 76Va picar amb el bastó a terra. Molt teatral, el marquès: però és que cadascú es desfoga com pot i el marquès s’esbravava fent discursos als imprudents que li queien a l’abast mentre no fossin gent de l’alta societat, amb els quals el marquès se servia d’un tracte distant i irònic perquè mai no hauria sofert de viure la humiliació que el baró de Xerta o la comtessa de l’Asalto o el de Perelada o qualsevol d’aquells manefles sabessin que ell, que havia estat el més poderós dels nobles barcelonins en l’època de l’insigne Carles Tercer, patia.
Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pà g. 176
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Montserrat Bernad, de Barcelona.Â