Qui no s’ha trobat mai amb un projecte inviable a les mans? També els projectes literaris, doncs, s’estronquen un bon dia com es poden estroncar les relacions entre les persones. Es torcen com es poden tòrcer els plans. Es malegen. S’acaben abans del previst. Esclaten. Com escriuria un que jo em sé amb la seva prosa almivarada, es desfan al cafè com un terròs de sucre. Dit això, que ja ultrapassa els límits plausibles de la carrincloneria, no em voldria pas disfressar de víctima, perquè no me’n sento gens.

Màrius Serra, De com s’escriu una novel·la (Barcelona: Empúries, 2004)