Definició
Infant, criatura (rossellonès).
A la sala d’espera, hi havia una dona amb dos mainatges.
Mainatge a la trossa: criatura de bolquers.
Etimologia
De mainada (originalment, ‘conjunt de criatures d’una casa’), del llatí vulgar mansionata, derivat de mansio, -onis, ‘habitatge, casa’, en català antic maisonada, maisnada, mot que significava el ‘conjunt de personal de servei, gent d’armes i conjunt de criatures’ d’una mansió o vil·la feudal. En occità també es fa servir mainatge en el mateix sentit.
Usos
L’endemà mateix no havia treballat, no tenia coratge per a res. Havia anat al jardí públic que voreja la Tet i s’havia quedat allà, contemplant el vol de les gavines o els mainatges que es gronxaven. Quan tenia massa calor, s’aixecava i anava a seure a l’ombra.
Emili Xatard, Perpinyhard (Perpinyà: Llibres del Trabucaire, 1995), pàg. 58Els francesos també poden arribar a sentir-se agredits i sovint pensen que la seva llengua corre un perill, davant de l’anglès. Els francesos, en el fons, són mainatges, juguen a espantar-se. Es fan venir por perquè, per ells, no tenir el primer lloc al món vol dir ser en perill d’extinció.
Joan-Lluís Lluís, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002)