Ja ho diuen alguns, amb insistència malèvola: «el poeta no es fa; neix». I aquest «neix», taxatiu com un cop de fuet, marca la diferència irrebatible: «oblidi-se’n, vostè, no el van parir d’aquesta llei; en canvi, jo…». Fer-se o néixer és la nova versió de la vella història de les muses, en les quals ja ningú no pot creure.

Jesús Tuson, Una imatge no val més que mil paraules (Contra els tòpics) (Barcelona: Empúries, 2001), pàg. 23

¿Qui sinó tots —i cadascú per torna—
podem crear des d’aquest límits d’ara
l’àmbit de llum on tots els vents s’exaltin,
l’espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament i amb tota llei d’indicis.
Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», dins L’àmbit de tots els àmbits (1980)