Definició
1 Peça de ferro o fusta corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., queden unides, junyides, per estirar o llaurar.
2 En sentit figurat, allò que subjecta, que priva de llibertat.
Estàvem encara sota el jou de la dictadura.
Usos
Un exemple extret de les endevinalles de la Jota és «Jo ho dic, / jo ho torno a dir / i no saps el que vull dir». La resposta és l’estri que servia (i serveix, però cada cop menys, em temo) per junyir els bous: jou. El pas del temps atorga un nou sentit al tercer verset de l’endevinalla. «No saps el que vull dir», avui, ja no només es refereix a l’estratègia d’amagar l’ou d’una manera enginyosa (homofònica, en aquest cas), sinó al fosc sentit que el terme jou pot tenir per a qualsevol jove d’avui, encara que visqui a pagès.
Màrius Serra, «Amades endevinalles» (Avui, 22 de febrer del 2001)De la mateixa manera que el bou que roman lligat al jou acaba per no sentir-ne el pes com una cosa imposada per
Julián Marrades, «Montaigne en alta mar» (L’Espill, núm. 21, hivern 2005)
algú altre, la tirania del costum rau en el fet que exerceix una força constant sobre l’esperit, sense fer-se notar. Amb aquesta invisibilitat esdevé fàcil construir-se una falsa idea segons la qual el que és proper i familiar, no sols és, sinó que, a més, ha de ser com és.
Tema de la setmana
Mots extrets del Vocabulari del pagès, de Miquel Pont (Barcelona: Proa, 2005)