La gent vol que li donen culleradetes d’allò que no li dona la gana d’aprendre i que està a l’abast de tothom en infinitat de llibres publicats de venda en les llibreries. És la ignorància supina, ignorància de les coses per no voler prendre’s la molèstia de llegir-les. És com l’amic que et demana, a hores d’ara, que li expliques on està Berlín i com és això dels russos i americans en Berlín, després d’haver-se publicat muntanyes de paper i profusió de croquis en els diaris que tothom ha pogut llegir i fer-se càrrec de la situació.

Josep Giner, Dilecte amic: he vist els fulls posats dins del diari (1962), dins Josep Giner, precursor de la romanística valenciana, a cura d’Emili Casanova (València: Denes, 2010), pàg. 242

No podem dir el mateix de l’Ambròs, el malcarat, que aviat se les haurà amb una parella progre de les que es creuen molt llestes i de volta de tot. La parella s’està fument de les parets repletes de quadres, cosa que demostra la seva ignorància supina ja que fins fa no gaire les parets dels grans museus estaven com les del Filantròpic, plenes de gom a gom. Ai, els progres, es pensen que, de la cultura, en saben més que ningú, quan la cultura ha estat en mans del poder i de la gent assenyada segles i segles. Ser d’esquerres o de lletres no vol dir ser una persona culta.

Núria Perpinyà, Els privilegiats (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 38