Definició
Tenir raons amb algú, tenir-hi discussió, disputes.
Els dos germans se les heuen. De fet, sempre se les han hagut.
Us les haureu per fer-lo entrar en raó: és molt tossut.
Me les hec amb el veí perquè fa massa soroll.
També: heure-se-les, haure-se-les, tenir-se-les
Etimologia
Heure i haure són variants d’haver, que suposen una base llatina habere, ‘tenir, posseir’.
Usos
—Tu deus ser Marià. Baltasar ens ha parlat de tu. Si vols el podem esperar mentre fumem un cigarret.
Joan Olivares, Pana negra (Alzira: Bromera, 2007)
—No vos conec de res.
—Jo sóc Toni Marro, aquests dos són Roc i Gil, el que sosté el llum, Quico Sitala.
Tot i que aquell home parlava amb molta naturalitat, no se n’acabava de refiar. De tota manera, li convenia quedar-se amb ells fins que vinguera l’amo. Si per una d’aquelles havien dit la veritat i els despatxava, Baltasar li fotria una bona bronca, i més s’estimava no haver-se-les amb ell.Mentres sa mare és aquí, encara fan prouta bondat, però quan els deixa sols, després de sopar, es treuen els ulls. Ara que el gran s’ha tornat pencaire i no para mai a casa, el Galifardeu se les heu amb sa germana. La Godiva diu que ja són prou grans per quedar-se sols, però està clar que no.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)
Tema de la setmana
Continua la fal·lera pels guionets: aquesta setmana en trobarem alguns que lliguen verbs amb pronoms febles per formar accepcions noves: no és igual veure que veure-hi, tenir que tenir-se-les.