Definició
Tenir raons amb algú, tenir-hi discussió, disputes.
Els dos germans se les heuen. De fet, sempre se les han hagut.
Us les haureu per fer-lo entrar en raó: és molt tossut.
Me les hec amb el veà perquè fa massa soroll.
També: heure-se-les, haure-se-les, tenir-se-les
Etimologia
Heure i haure són variants d’haver, que suposen una base llatina habere, ‘tenir, posseir’.
Usos
—Tu deus ser Marià . Baltasar ens ha parlat de tu. Si vols el podem esperar mentre fumem un cigarret.
Joan Olivares, Pana negra (Alzira: Bromera, 2007)
  —No vos conec de res.
  —Jo sóc Toni Marro, aquests dos són Roc i Gil, el que sosté el llum, Quico Sitala.
  Tot i que aquell home parlava amb molta naturalitat, no se n’acabava de refiar. De tota manera, li convenia quedar-se amb ells fins que vinguera l’amo. Si per una d’aquelles havien dit la veritat i els despatxava, Baltasar li fotria una bona bronca, i més s’estimava no haver-se-les amb ell.Mentres sa mare és aquÃ, encara fan prouta bondat, però quan els deixa sols, després de sopar, es treuen els ulls. Ara que el gran s’ha tornat pencaire i no para mai a casa, el Galifardeu se les heu amb sa germana. La Godiva diu que ja són prou grans per quedar-se sols, però està clar que no.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)
Tema de la setmana
Continua la fal·lera pels guionets: aquesta setmana en trobarem alguns que lliguen verbs amb pronoms febles per formar accepcions noves: no és igual veure que veure-hi, tenir que tenir-se-les.