No puc evitar la sensació d’engany. Aquella impressió d’haver begut oli sense voler-ho, segurament perquè no en sabíem més. Ens parlaren d’una Europa forta i unida, capaç de prendre decisions d’una forma unànime, d’alçar-se com una alternativa a l’hora d’acarar-se al món. Tenim, en canvi, una Europa dividida i mutilada, on regnen l’ambició i el caos.

Maria de la Pau Janer, «Dormir a la nit» (Avui, 25 de març del 2003)

—Les mares són un espècimen molt curiós. Matarien pels seus fills, tothom ho sap, i algunes matarien els seus fills i tot. Per amor, no cal dir-ho, això és sagrat! Però quan algun empresari, o algun productor s’hi fixa, aquell fill ja ha begut oli. Vendrien l’ànima al dimoni, perquè el «triomf» del fill és alguna cosa més que diners: és la paga d’algun deute ocult que serven a les entranyes.

Isabel-Clara Simó, La salvatge (Barcelona: Proa, 1994)